■ refermar

Compareu: reafirmar
Etimologia: de ferm 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu Fer més ferm. Refermar els lligams d’amistat.
  2. pronominal Fer-se ferm, ratificar-se. Refermar-se en allò que hom ha escrit.
  3. intransitiu Fer-se més ferm, més fort. La pluja referma. El vent ha refermat.