■ refrigerant

Etimologia: del ll. refrigerans, -ntis, part. pres. de refrigerare ‘refredar’ 1a font: 1803, DEst.
    1. adjectiu Que refrigera. Mescla refrigerant.
    2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de l’element destinat a disminuir exteriorment la temperatura de la pell i contribuir així a l’acció antitèrmica d’altres medicaments.
  2. masculí
    1. termotècnia Fluid de característiques apropiades per a absorbir energia calorífica a un nivell determinat de temperatura i transportar-la a un nivell diferent.
    2. agent refrigerant química i química industrial Denominació genèrica de diversos agents, generalment líquids, de baix punt d’ebullició, que hom empra per a absorbir calor d’un medi mitjançant llur vaporització.
  3. masculí
    1. refrigeració Aparell que permet de refredar un medi o de condensar un vapor mitjançant la circulació d’un fluid fred.
    2. química Aparell que serveix per a refredar el condensat obtingut en un muntatge destil·latori.
    3. química Peça d’un muntatge de destil·lació o de reflux, en forma de tub, a l’interior del qual es condensa el vapor, i posteriorment es refreda el líquid condensat.