■ rellotgeria

Partició sil·làbica: re_llot_ge_ri_a
Etimologia: de rellotger 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. rellotgeria
    1. Art i tècnica de fer rellotges.
    2. Obrador o fàbrica on fan o componen rellotges, o en reparen.
    3. Botiga dedicada a la venda de rellotges.
  2. indústria Indústria de la fabricació de rellotges.
  3. aparell (o mecanisme) de rellotgeria tecnologia Mecanisme anàleg al d’un rellotge, emprat per a mesurar el temps, o més sovint per a fer moure o desplaçar uniformement una cosa, un element, etc., en un aparell complex.