■ remolar1

Etimologia: probablement d’un ll. vg. *remularis, der. de remŭlus, dimin. de remus ‘rem’ 1a font: 1254
masculí construcció naval i història El qui, en una drassana o a bord d’una embarcació, tenia cura de la fabricació, la conservació i la reparació dels rems.


Vegeu també:
remolar2