■ remolejar

Etimologia: variant dissimilada de remorejar 1a font: c. 1880
    verb intransitiu
  1. Fugir d’una feina, del compliment d’una obligació, etc., amb dilacions o excuses sense fonament, etc. No remolegis i vine a endreçar la sala.
  2. Murmurar o queixar-se persistentment; rondinar. Mentre recollia les coses remolejava: no li agradava fer aquella feina.