■ renegar

Etimologia: de negar1 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. No reconèixer més com a seu. Ha renegat la seva família.
    2. renegar l’amistat (d’algú) Abominar-la.
  2. especialment
    1. transitiu Deixar de donar la pròpia adhesió, fidelitat, a unes idees o institucions religioses, morals o civils, sigui declarant-ho expressament sigui manifestant-ho amb actes. Renegar la religió. Renegar la pàtria. Renegar una tradició.
    2. intransitiu Renegar de la fe.
  3. intransitiu Dir renecs, flastomar. Estava empipat i renegava constantment.