■ renitent

Etimologia: del ll. renītens, -ntis, participi pres. de renīti ‘resistir-se’, i aquest, der. de niti ‘esforçar-se’ 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Que resisteix a la pressió.
  2. figuradament Que refusa d’obeir, que s’oposa persistentment.
  3. medicina Dit de l’òrgan, del tumor o de la part dels teguments que es mostren elàstics però resistents a la pressió.