■ renoc
| | renoca

Etimologia: del cat. ant. i dial. rana, amb sufix d’origen cèltic (cf. miloca) 1a font: c. 1400
  1. adjectiu Dit de l’animal que presenta senyals de no desenvolupar-se bé, de no arribar a ésser mai bo per a res.
  2. adjectiu i masculí figuradament Dit d’un fadrí o solter vell. Un oncle renoc. Un renoc.
  3. masculí plural Coses inútils, rampoines.
  4. masculí zoologia capgròs 2 1.