■ renou

Partició sil·làbica: re_nou
Etimologia: de nou3 1a font: 1680
    masculí
    1. Soroll. Se sentí un renou molt fort.
    2. Agitació, bullícia, moviment de coses que hom porta d’un lloc a l’altre. Sense fer renou ni brogit. Fer-ho anar tot en renou.
  2. Rebrot.