■ repartidor2
| | repartidora

Etimologia: de repartir i -dor1 1a font: 1460
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que reparteix.
    2. Persona encarregada de repartir a cadascú allò que li pertoca en un repartiment. El repartidor del pa. Un repartidor de diaris.
  2. masculí
    1. Utensili que serveix per a repartir.
    2. especialment Recipient de forma i mida diverses que té en una de les cares els forats per cadascun dels quals surt la ploma d’aigua per a regar, per a l’ús domèstic, etc.
  3. femení Nom donat a diversos objectes destinats a separar i repartir diverses porcions d’una cosa.
  4. femení col·loquialment Acció de repartir gratuïtament entre els desposseïts els béns expropiats als rics, especialment la que hom espera que es produirà en un moment de capgirament revolucionari. Ja vindrà la repartidora, i els rics d’avui seran els pobres de demà.



    5. Vegeu també:
    repartidor1