■ repic

Etimologia: de repicar 1a font: 1398
    masculí
    1. Repicament.
    2. especialment Repicament de campanes. Fan dos repics abans de la missa.
  2. So que resulta de repicar. No he sentit ni el repic ni el repicó.
  3. medicina Maniobra fisioterapèutica respiratòria consistent a tustar repetidament el tòrax per convertir en expulsiva la tos, eliminar les secrecions bronquials i millorar la ventilació.
  4. Operació de repicar.