■ repuntar

Etimologia: de repunt 1a font: 1577
    verb
  1. transitiu
    1. Fer repunts en una roba. Repuntar uns pantalons que començaven a estripar-se.
    2. Cosir fent repunt.
  2. intransitiu economia Pujar puntualment les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica. La inflació ha repuntat lleugerament aquest trimestre.
  3. enologia
    1. intransitiu Agafar el vi un punt d’agre.
    2. pronominal Repuntar-se el vi.
  4. intransitiu marina, marítim Començar a moure’s la mar en pujar la marea.