■ res2

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia rés]

Pronúncia: rés
Etimologia: de resar 1a font: 1886
    masculí
  1. Acció de resar.
  2. So de veus que resen.
  3. especialment Ofici diví que els clergues i els religiosos estan obligats a recitar diàriament.



    4. Vegeu també:
    res1