■ residencial

Partició sil·làbica: re_si_den_ci_al
Etimologia: de residència
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la residència.
  2. Dit del barri o la zona d’una ciutat destinats principalment a habitatges, generalment per a classes socials altes.
  3. dret Dit del càrrec o benefici que exigeix la residència en un lloc, per oposició als càrrecs o beneficis titulars. Bisbe residencial.