■ resiliència

Partició sil·làbica: re_si_li_èn_ci_a
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. resiliens, -ntis, part. pres. de resilīre ‘saltar enrere; retirar-se; recular’
    femení
  1. tecnologia Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.
  2. ecologia Capacitat d’un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l’estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències.
  3. psicologia Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.