■ resina

Etimologia: del ll. resīna, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. química Denominació genèrica de diferents substàncies orgàniques, principalment d’origen vegetal, de consistència sòlida o semisòlida molt viscosa, solubles en l’èter i l’alcohol, però insolubles en l’aigua, que troben aplicació en la preparació de laques i vernissos.
    2. especialment química Resina de pi.
    3. resina aminoplàstica química Qualsevol de les resines sintètiques resultants de la polimerització conjunta d’urea o tiourea i de formaldehid.
    4. resina de bescanvi iònic química Bescanviador.
    5. resina epoxídica (o epoxi) química Resina formada per molècules que contenen el grup epòxid.
    6. resina etoxílica electrotècnia Resina plàstica que per efecte d’un enduridor es transforma en una substància sòlida.
    7. resina sintètica química Denominació genèrica de diversos materials orgànics amorfs, semisòlids o sòlids, produïts per polimerització, que constitueixen primeres matèries en la fabricació de plàstics, pintures, etc.
  2. electrònica En la fabricació de circuits integrats, substància fotosensible que és dipositada sobre el semiconductor perquè la llum ultraviolada que travessa la màscara impressioni selectivament aquelles regions del semiconductor on es volen realitzar els diferents processos d’implantació iònica, oxidació, etc.