■ resolvent

Etimologia: del ll. resolvens, -ntis, participi pres. de resolvĕre ‘resoldre’
    1. adjectiu Que resol.
    2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Resolutiu.
  2. femení matemàtiques Donada una equació de quart grau amb solucions x1, x2, x3, x4, equació de tercer grau que té com a solucions (x1+x2)·(x3+x4), (x1+x3)·(x2+x4) i (x1+x4)·(x2+x3).