■ resposta

Etimologia: de respondre 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció de respondre. Preguntes i respostes. No tornar resposta.
    2. fer de resposta Respondre.
    1. Paraules amb què hom respon a una pregunta, una acusació, una objecció, etc. Li vaig escriure, però encara no he rebut resposta. Una resposta impertinent.
    2. música En la fuga, imitació del subjecte o antecedent sobre un altre grau de l’escala.
    3. música i poètica Responement, tornada de cançó.
    4. deixar sense resposta (algú) Deixar-lo sense saber què respondre.
    5. tornar respostes Replicar un noi, un criat, etc., a qui el reprèn, a qui li mana alguna cosa.
  3. electrònica Expressió quantitativa de la sortida d’un sistema, aparell, dispositiu, circuit, etc., en funció de l’entrada o excitació aplicada.
  4. psicologia Reacció.