■ ressonador
| | ressonadora

Etimologia: de ressonar
  1. adjectiu Que ressona.
  2. adjectiu Que fa ressonar.
  3. masculí
    1. Nom genèric que hom aplica a tots els cossos capaços de vibrar i, doncs, d’entrar en ressonància.
    2. acústica Cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït.
    3. electrònica Qualsevol dispositiu o circuit capaç d’entrar en ressonància.
    4. ressonador de cavitat electrònica Cavitat ressonant.
  4. ressonador natural fonètica, fonologia Nom donat a cadascuna de les cavitats supraglòtiques que, en la parla, destaquen els harmònics pertinents de cada so, gràcies als moviments de la llengua i els altres òrgans de fonació.