■ ressort

Etimologia: del fr. ressort, der. de ressortir 1a font: s. XX, Ruyra
    masculí
  1. tecnologia
    1. Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc., per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural i desenvolupa una força utilitzable.
    2. ressort de retorn Ressort que, actuant contra una peça, fa que aquesta retorni a la seva posició inicial en cessar la força que actuava sobre l’esmentada peça.
  2. figuradament
    1. Allò que dona impulsió a alguna cosa.
    2. Mitjà de què hom es val per a aconseguir un fi.