■ ressuscitar

Etimologia: del ll. resuscitare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Tornar la vida a un mort. Jesús ressuscità Llàtzer.
    2. hiperbòlicament És un vi que ressuscitaria un mort.
    3. figuradament Renovar, posar novament en vigor. Ressuscitar odis. Ressuscitar una doctrina antiga.
  2. intransitiu
    1. Retornar a la vida, viure el qui era mort. Clínicament era mort, però inexplicablement ressuscità.
    2. cristianisme Superar definitivament la mort, passar a una plenitud de vida més enllà de la mort. Els morts ressuscitaran.