Accessory
Etimologia: del ll. restare, íd. 1a font: s. XIV, Metge
Body
-
verb
- intransitiu No moure’s del lloc on hom és (oposat a anar-se’n). Jo me’n vaig anar: ell va restar allí esperant-lo.
- intransitiu Subsistir després de la separació d’una o més parts. No em resten sinó quatre euros. Els anys que em resten de vida.
-
intransitiu
- Subsistir en el mateix estat d’abans. Es van barallar, però van restar amics.
- Pervenir a un estat estable, definitiu. Després de rodolar muntanya avall, la pedra va restar clavada a terra.
- Arribar en un punt d’on no es passa. La conversa restà aquí: no van dir res més.
- Deixar interromput en un punt o un moment determinat. La casa restà a mig construir.
- Deixar de fer. Per mi no resteu: si creieu que ho heu de fer, feu-ho.
- restar en Convenir. Restaren en això: que cada un hi posaria la meitat.
- transitiu Llevar, treure. Restar importància a un problema.
- transitiu aritmètica D’una quantitat treure’n una part, operar una subtracció. De vuit restar-ne tres.
- transitiu esports En certs jocs de pilota, com el tennis, la pilota basca, etc., tornar la pilota tirada pel qui serveix.