■ restoble

Etimologia: d’un ll. vg. *restupŭla, restupla, íd., regressiu de *restupulare (v. restoblar) 1a font: 1404
    masculí agricultura
  1. Sembrada de la mateixa llavor que l’any anterior en un mateix terreny.
  2. En el conreu d’una artiga, nom que hom donava a la terra des del segon any fins al seu esgotament, al cap de quatre o cinc anys, en què hom la deixava enherbar novament.