■ restrictiu | restrictiva

Partició sil·làbica: res_tric_tiu
Etimologia: del b. ll. restrictivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que expressa o implica restricció o limitació.
  2. gramàtica Dit de les conjuncions, locucions conjuntives, adjectius i adverbis que signifiquen oposició o adversitat (però, sinó, encara que, llevat de).