■ resultatiu
| | resultativa

Partició sil·làbica: re_sul_ta_tiu
Etimologia: de resultar
adjectiu gramàtica Dit dels verbs que impliquen un estat present que resulta d’una acció passada (saber, tenir, viure, quedar-se), per oposició a d’altres verbs que impliquen una acció en curs d’acompliment o una acció momentània (aprendre, prendre, néixer, venir).