■ retardat
| | retardada

Etimologia: de retardar
  1. adjectiu
    1. Que s’esdevé més tard.
    2. d’efecte retardat armament, explosius i pirotècnia Dit de les espoletes, dels artefactes, etc., en els quals, o a causa dels quals, l’explosió s’esdevé després d’un interval, més o menys llarg i preestablert, d’haver estat activats o excitats.
    3. neutró retardat nucleònica En un reactor nuclear, neutró que és emès generalment pels productes de fissió en desintegrar-se.
  2. adjectiu
    1. Que va més lent del normal.
    2. d’efecte retardat farmàcia, indústria farmacèutica Dit dels medicaments la substància activa dels quals és assimilada lentament per l’organisme, la qual cosa permet, en alguns casos, de substituir una llarga administració del medicament per una de sola.
  3. retardat mental psicologia Persona que té un retard mental.