■ retenidor
| | retenidora

Etimologia: de retenir
  1. adjectiu i masculí i femení Que reté.
  2. masculí marina, marítim Corda amb què, des de terra, hom reté la barca en avarar-la.
  3. masculí
    1. tecnologia Nom donat a determinades peces que serveixen per a immobilitzar-ne d’altres.
    2. Dispositiu usat per a mantenir una porta, una finestra, un balcó, etc., oberts o parcialment oberts, sense que es puguin tancar o obrir més.