■ reticulat
| | reticulada

Etimologia: del ll. reticulatus, -a, -um, íd. 1a font: 1917, DOrt.
  1. adjectiu
    1. Que és dividit en quadrilàters, segons una retícula. Paper reticulat.
    2. Que forma una retícula.
    3. Dit del conjunt que té una estructura de reticle.
  2. adjectiu i masculí art En ceràmica, dit del tipus d’ornamentació consistent a aplicar a la peça, massissa, una altra paret calada, imitant així els treballs d’ordit.