■ retronxa

Etimologia: de l’oc. retroncha, variant de retroencha, adaptació del fr. ant. retrouenge, íd., probablement der. de Rotrou, nom dels senyors del Perche, un d’ells honrat en una retronxa 1a font: c. 1210
    femení
  1. poètica Cançó lírica de possible origen francès i d’estil vivaç, escrita en estrofes proveïdes de refrany.
  2. Repetició d’un o més versos, mots o rimes del refrany al final de l’estrofa corresponent.