■ revenedor
| | revenedora

Etimologia: de revendre 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que revèn.
  2. masculí i femení oficis manuals
    1. Persona que es dedica a revendre. Ho he comprat a un revenedor. Revenedor de localitats.
    2. especialment Persona que ven queviures a la menuda.