■ reverend
| | reverenda

Homòfon: reverent
Etimologia: del ll. reverendus, -a, -um ‘que ha d’ésser reverenciat’, part. futur passiu de reverēri ‘tenir reverència’ 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu
    1. Digne de reverència.
    2. especialment catolicisme Tractament honorífic donat als sacerdots, a les monges amb títol de mare, a les comunitats religioses i a algunes institucions eclesiàstiques.
    3. història Tractament honorífic donat antigament a determinats personatges d’alta categoria.
  2. femení plural Dimissòries.