■ revinclar

Etimologia: de vinclar 1a font: c. 1880
    verb
  1. transitiu Retòrcer. Revincla per les roques sa poderosa rel.
  2. pronominal Contòrcer el cos. Es revinclà com un cuc.
  3. pronominal
    1. Vinclar-se o corbar-se una cosa per efecte d’una sacsejada.
    2. especialment patologia Sofrir una revinclada.