■ riscle

Homòfon: riscla
Etimologia: duplicat de riscla, amb accepció específica
    masculí
  1. Peça de fusta prima, encorbada, que forma el bastiment d’un sedàs.
  2. Caixa rodona que circueix la mola en els molins de farina.
  3. Cercle de suro, fusta o vímets que hom afegia a la vora superior del cossi o bugader per donar-li més capacitat i evitar que es vessés el lleixiu.
  4. música Nom donat a la peça prima de fusta que uneix la tapa i el fons de la caixa harmònica de diversos instruments de tecla o corda.