■ rodolar

Compareu: rodar
Etimologia: del ll. vg. *rotulare ‘girar entorn’, der. de rotŭla ‘rodeta’, dimin. de rota ‘roda’ 1a font: c. 1400
    verb intransitiu
  1. Caure avall per un pla inclinat, moure’s al llarg d’una superfície donant voltes sobre si mateix. Els rocs despresos rodolaven rost avall. Fer rodolar un tronc d’arbre. De l’empenta el va fer anar rodolant per terra.
  2. geometria i mecànica Desplaçar-se per rodolament.