rondar

Accessory
Etimologia: de ronda2 1a font: 1653, DTo.
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. organització militar Recórrer els carrers d’una població, o els diversos departaments d’una fortalesa, sobretot de nit i amb l’objecte d’assegurar-se que hi ha ordre i normalitat.
    2. Recórrer els carrers, de nit, cantant, fent serenates, etc. Un dia a l’any, el jovent del poble ronda fent xerinola.
    3. Passejar, anar pels carrers, sense un objectiu determinat. Li agrada rondar al vespre i prendre la fresca.
  2. transitiu
    1. Donar voltes entorn d’algú o d’alguna cosa, seguir-lo contínuament, per aconseguir-ne quelcom, per emparar-se’n, etc. Aquest xicot ja fa temps que ens ronda la noia.
    2. figuradament Ja fa estona que em ronda la son.