■ rosari

Etimologia: del b. ll. ecl. rosarium, íd. 1a font: 1595
    masculí
  1. catolicisme
    1. Pràctica devocional originada al segle XII, dividida en tres parts, cadascuna amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s’inicien amb la contemplació d’un misteri (de goig, de dolor o de glòria) i un parenostre a cada dena i que acaben amb un gloriapatri. Menar el rosari. Passar el rosari.
    2. rosari de l’aurora Devoció practicada col·lectivament i processionalment de dir i de cantar el rosari pels carrers d’una població a primera hora del matí.
    3. acabar com el rosari de l’aurora figuradament Acabar malament, amb baralles, amb ruïna, amb fracàs, etc.
  2. [sovint en pl] catolicisme i religió
    1. Enfilall de grans, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gros, units per un fil o una cadeneta que els travessa tots, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris en passar el rosari.
    2. per extensió Nom genèric que hom dona a diversos enfilalls de grans destinats a comptar pregàries en moltes religions.
  3. per analogia Sèrie d’objectes iguals fixats al llarg d’una corda, d’una cadena, d’un fil. Un rosari de catúfols.
  4. rosari de l’esquena (o simplement rosari) anatomia animal Espinada, columna vertebral.
  5. rosari raquític patologia Manifestació de raquitisme consistent en unes nodositats en sèrie al llarg de la unió de les costelles amb els cartílags costals.