■ rost
| | rosta

Etimologia: d’origen incert, probablement d’una base *raust(io)- ‘aspre, ferotge; enrunat, enderrocat’, de caràcter indoeuropeu, germ. o preromà 1a font: s. XIII
  1. adjectiu Que fa pendent. Un camí rost. Una pujada molt rosta.
  2. masculí Terreny que té un pendent considerable. Van pujar rost amunt. Rodolaren rostos avall.