■ rostidor2
| | rostidora

Etimologia: de rostir i -dor1 1a font: 1443
  1. adjectiu Que rosteix o serveix per a rostir.
  2. masculí i femení Persona que prepara o ven menjars rostits.
  3. masculí Instrument (ast, recipient) per a rostir.
  4. femení greixera 2.



    5. Vegeu també:
    rostidor1