■ rotar

Etimologia: del ll. ructare, íd., freqüentatiu de (e)rugĕre, íd.; ructare fou substituït en ll. vg. i td. per la forma alterada rŭptare que justifica l’evolució fonètica romànica 1a font: 1371
    verb
    1. intransitiu Eructar. Una beguda que fa rotar.
    2. transitiu Rotar un gas acre.
  2. intransitiu vulgarment Donar la gana. Ho faré si em rota.