■ rotonda

Etimologia: de l’it. rotonda, íd., fem. de l’adj. rotondo ‘rodó’, ll. rotundus, -a, -um, íd.
    femení
  1. arquitectura
    1. Construcció isolada i amb sistema central i sovint circumdada d’una columnata.
    2. Habitació de planta circular i usualment cupulada.
    3. Escala central i circular, típica de l’arquitectura civil del Renaixement venecià.
  2. obres públiques Intersecció de vies disposada amb un illot circular central, al voltant del qual hi ha una calçada on conflueixen les calçades de les vies afluents.
  3. transports Compartiment posterior d’una diligència de tres compartiments.