■ ruda

Homòfon: rude
Etimologia: del ll. rūta, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
  1. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les rutàcies (Ruta sp), subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, flors de quatre pètals grocs i fruits en càpsula, emprada per a fer-ne essència. La ruda de bosc (o de muntanya) (R. montana) es fa a la regió mediterrània.
  2. ruda cabruna Trèvol pudent.
  3. ruda de ca Escrofulària de ca.
  4. ruda llinosa Planta herbàcia perenne de la família de les rutàcies (Haplophyllum linifolium), de fulles lanceolades o linears, flors grosses amb cinc pètals grocs i fruits capsulars.