■ ruïnós
| | ruïnosa

Partició sil·làbica: ru_ï_nós
Etimologia: del ll. rŭīnōsus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
  1. Que amenaça ruïna. Un edifici ruïnós.
  2. Que causa la ruïna. Una guerra ruïnosa. Un contracte ruïnós per a ell. Despeses ruïnoses.