■ sacrifici

Etimologia: del ll. sacrificium, íd., der. de sacrificare ‘sacrificar’
    masculí
    1. història de les religions, Bíblia i cristianisme Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat.
    2. sacrifici incruent (o el sacrifici de l’altar, o el sant sacrifici) catolicisme Celebració de la missa.
  2. Acció de sacrificar o de sacrificar-se, privació, concessió onerosa, dolorosa. Fer sacrificis per algú, per alguna cosa. Haver-se de privar d’això és per a ell un gran sacrifici. Encara que et repugni d’anar-hi, fes un sacrifici i avui ves-hi.