■ salpar

Etimologia: de l’it. salpare, íd., ant. serpare, sarpare, d’origen incert, potser der. de serpe ‘espai triangular de la punta de proa, on es posa l’àncora, en llevar el ferro’, i aquest, potser de serpe ‘serp’, d’unes fustes de forma de serp 1a font: 1494
    verb
  1. transitiu nàutica Llevar l’àncora o una àncora.
  2. intransitiu Llevar les àncores una embarcació; partir. El vaixell salpa a migdia.