■ salv
| | salva

Etimologia: del ll. salvus, -a, -um ‘enter, intacte; en bon estat de salut’ 1a font: 1399
    adjectiu
    1. Estalvi, deslliurat d’un mal o d’un perill. Són salvs en lloc segur.
    2. a salva fe Sota promesa guardada.
    3. sa i salv Sa i estalvi. Retornà a casa seva sana i salva.
  2. obsolet
    1. Exceptuat, exempt.
    2. salv que locució conjuntiva Llevat que, fora que.