■ salvador
| | salvadora

Etimologia: del ll. td. salvator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que salva.
  2. cristianisme
    1. adjectiu salvífic 2.
    2. masculí usat absolutament [en majúscula] Títol donat a Déu, com a instaurador i realitzador de la salvació dels homes, i a Jesucrist, per tal com en ell es donen la manifestació i la consumació històriques i definitives d’aquesta salvació de Déu.