■ sanglotar

Etimologia: del ll. sĭngŭltare, íd.; la transposició de -ul- en -lu- s’explica millor fonèticament, si es produí primer en el verb i d’aquí passà al subst. singultus, malgrat el procés de derivació llatina 1a font: s. XV
    verb intransitiu
  1. Fer sanglots.
  2. Plorar fent sanglots. El nen sanglotava perquè li havien pres la pilota.