■ sapiencial

Partició sil·làbica: sa_pi_en_ci_al
Etimologia: del ll. td. sapientialis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Pertanyent a la sapiència o saviesa.
  2. Que comunica saviesa.
  3. llibres sapiencials Bíblia Denominació amb què hom designa el conjunt de llibres de l’Antic Testament integrat pel llibre de Job, el dels Proverbis, l’Eclesiastès, el Càntic dels càntics i els deuterocanònics: el llibre de la Saviesa i l’Eclesiàstic.