■ sàtira

Etimologia: del ll. satĭra, alteració de satŭra ‘olla de menjars diversos’, substantivació de l’adj. satur, -a, -um ‘tip, sadoll’, aplicat a una composició literària de diversos metres i gèneres i després a una crítica dels vicis 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. literatura Composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l’escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d’una categoria de persones, o d’un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l’ideal ètic de l’escriptor.
  2. Paraula, discurs, satíric. Tirar una sàtira a algú.