■ secalló
| | secallona

Etimologia: de secall 1a font: c. 1840
  1. adjectiu
    1. Dit d’un fruit, especialment d’una figa, molt tou i rugós de tan madur. Li agraden les figues secallones. Anava collint totes les olives secallones que trobava.
    2. per extensió Dit d’una persona magra i pansida per excés de vellesa. Era una dona menuda i secallona.
  2. masculí
    1. Oliva primerenca que, caiguda de l’arbre, s’asseca i s’arruga tota.
    2. Figa secallona.
    3. Branca seca.